El jugador com a individu representa el centre del procés. En comptes de centrar-se en el procés de joc, l'enfocament estructurat es centra en l'observació de l'individu, per analitzar com la competició influeix sobre aquest subjecte i treballar aquells aspectes necessaris que permeten al jugador poder desenvolupar-se en ella. No es tracta d'adaptar la competició, sinó que cal veure quin impacte produeix aquesta en l'individu per solucionar possibles problemes.

Nosaltres plantegem les diferents estructures als nostres jugadors. Aquestes han de relacionar-se entre si, i dintre de les situacions que es plantegen en l'entrenament, s'han de donar aquests elements, en major o menor mesura, ja que la relació de totes aquestes estructures dintre de les situacions d'entrenament, serà el que faci créixer a cadascuna d'elles, a través de l'autodescobriment que fa l'esportista d'elles.